Sol 320003
Sol7 320001
Re7 XX0212
Lam X02210
Mim 022000
Fa# 244322
Fa 133211
Mi 022100
Tono original: Sol #
Sol Re7
Sola. Només li queda un gos;
Sol
trista com un 'mai més'
Lam
se la veu caminar
Re7 Sol Sol7
pel barri xinès
Do Mim
quan no fa fred i el dia és clar...
Lam Sol
A la Carmeta!
És, com el barri, un record
que s'esmuny pas a pas,
i en l'ahir se'ns perd
com un fanal de gas
o como un tramvia obert...
Lam Sol - Fa# - Fa - Mi
És la Carmeta!
Lam
Amb un gos vell, ple de sarna
Re7 Sol Sol - Fa# - Fa - Mi
l'abric menjat per les arnes.
Lam
La boca vermella
La7 Re7
i una flor a l'orella.
Potser, enyorant l'Edèn,
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet
a la Carmeta!
S'ha anat pansint dia a dia
com la vella melodia
que ningú no canta
perquè els temps canvien...
Quan vegis pel Paral-lel
a la vella i el gos,
li parleu de llavors
quan per sentir el seu cos
potser tu l'haguessis omplert d'or.
A la Carmeta!